Aquest treball estudia com dur a terme l’acompanyament psicopedagògic en adolescents amb TCA dins dels centres escolars. Mitjançant un estudi de cas múltiple amb entrevistes semiestructurades i una metodologia qualitativa, s’examinen diferents punts de vista dels participants. D’aquesta manera, s’ha pogut identificar en els resultats les dificultats actuals i proposar millores per a una intervenció més eficaç.

Aquest Treball de fi de Grau analitza l’impacte dels canvis jurídics i socials recents en l’abordatge de la violència sexual i l’Educació Sexual Integral (ESI). La recerca adopta la perspectiva clau dels i les professionals de l’àmbit social per explorar l’evolució de les seves percepcions i pràctiques preventives. A través d’una metodologia qualitativa amb entrevistes semiobertes el treball aprofundeix en la complexa intersecció entre el marc legal, la percepció social i la intervenció socioeducativa.

Aquest estudi analitza la falta de sincronització entre els horaris escolars dels i les adolescents i les seves necessitats biològiques i socials, destacant la incoherència amb les activitats extraescolars i els seus bioritmes. L’objectiu és investigar les necessitats dels i les estudiants d’ESO a l’Escola Pia Sarrià i proposar un horari que millori el seu benestar i rendiment acadèmic.

El treball es basa a donar una resposta als conflictes que sorgeixen durant el dia a dia en els Centres Residencials d’Acció Educativa. A través de l’observació de diferents conflictes i de fer un estudi sobre quines estratègies educatives són més efectives, s’ha creat una guia de bones pràctiques dissenyada per a poder ser una guia referent en els Centres Residencials d’Acció Educativa i un material útil per a la resolució dels conflictes.

El treball “L’amor està en l’aire, i l’aire intoxicat” analitza la dimensió sociocultural de l’amor romàntic des d’una perspectiva crítica. Explora els mites, ideals i estructures socials que perpetuen models d’amor que sovint resulten tòxics i limitadors. A través de mètodes teòrics i pràctics, aborda els efectes del patriarcat i el capitalisme en la construcció de l’amor, identificant-ne les fissures i proposant la deconstrucció d’aquestes concepcions per millorar les relacions afectives i redefinir l’amor en termes més sans i igualitaris.

Lis adolescents LGBTIAQ+ experimenten un alt risc de pobresa en la seva salut i en els resultats acadèmics, principalment a causa de les seves experiències socials d’estigma i discriminació. Per això, aquest estudi utilitza la metodologia del photovoice i la línia de temps, amb eines TIC, per recopilar informació de lis adolescents, incloent les seves famílies en processos reflexius basats en el Capital Social.

Partint de la meva passió per la docència i el convenciment que és possible una altra manera d’ensenyar més gratificant per a alumnes i professors, va sorgir la idea de crear un institut. El treball consta de la creació d’una base teòrica que porta a poder crear la metodologia, els principis i la part arquitectònica seguint uns principis de bioresponsabilitat d’un institut de creació pròpia.

Els Centres Residencials d’Acció Educativa són institucions encarregades d’acollir infants i adolescents en risc d’exclusió social. Tot i la seva important tasca, però, pràcticament se’n desconeix l’existència, per la qual cosa el jovent que hi resideix és estigmatitzat. Els objectius d’aquest treball han estat investigar la desinformació social i visibilitzar la realitat dels CRAE. A partir d’aquests plantejaments, s’han adreçat diverses enquestes digitals a la ciutadania catalana, a més d’entrevistar els equips educatius, directius i el mateix jovent tutelat dels CRAE. D’acord amb les dades recollides, s’han analitzat les respostes per tal d’interpretar-ne la informació i confirmar la hipòtesi inicial: Els Centres Residencials d’Acció Educativa, específicament el jovent tutelat, sofreixen una visible estigmatització social, causada per la desinformació de la societat. L’estudi presentat en l’anàlisi i interpretació global dels resultats confirma la desinformació social i els estereotips atribuïts al jovent tutelat i se n’analitzen les causes i l’impacte. Arran d’aquesta recerca s’ofereixen propostes de millora pel que fa a la visibilització del jovent tutelat i es fa una crida a la societat per un canvi.

La temàtica del present Treball de Fi de Grau sorgeix de l’interès vers el model de desenvolupament positiu de l’adolescent, un model que aporta una nova mirada en les intervencions socials. L’objectiu principal de la recerca és desenvolupar una guia de bones pràctiques, des d’aquest model, amb la finalitat que sigui un complement de la pràctica professional en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE). La metodologia ha estat desenvolupada mitjançant una revisió de l’estat de la qüestió o revisió exploratòria (scoping review), el qual ha permès donar resposta a un seguit de qüestions determinades per assolir els objectius plantejats en la recerca. A través de l’anàlisi de la literatura científica i de l’experiència personal, acadèmica i professional, es presenta el seu resultat, amb l’objectiu de dotar de recursos als/les professionals que acompanyen a adolescents en CRAE. És rellevant copsar quins són els elements que han afavorit la participació i desenvolupament dels NNA al llarg del temps, per tal d’avançar en matèria de drets. A través de la guia de bones pràctiques, podem conèixer els elements que dibuixen el rol de la figura professional.

Aquest document presenta la investigació-acció sobre l’autoestima d’adolescents de Programes de Formació Inicial (PFI) a través d’un projecte d’educació a través de les arts (ETA) amb l’objectiu de desenvolupar la seva autoestima. El projecte musical va ser aplicat durant el transcurs del curs 2020-2021 a Palau-solità i Plegamans, Barcelona. L’alumnat va crear els seus propis instruments amb materials reciclats, va gravar la música i la poesia per acompanyar-la parlant sobre el seu autoconcepte i reforçant la seva autoestima. A partir de la investigació d’aquest projecte es conclou que l’ETA fomenta el desenvolupament de l’autoestima i l’autoconcepte dels adolescents sense el Graduat d’Educació Secundària Obligatòria (GESO) i en risc d’exclusió social. Les conclusions d’aquesta investigació també evidencien la validesa de l’educació a través de les arts com a metodologia educativa tant per a l’adquisició de competències tant psicoemocionals com les pròpies del mòdul de PFI.