La visió actual de l’adolescència destaca el seu paper com a una etapa de desenvolupament capacitadora i centrada en el benestar, identificant competències, valors i habilitats, contrastant amb enfoocs tradicionals centrats en dèficits. El Desenvolupament Positiu Adolescent (DPA) prioritza les fortaleses, proposant intervencions basades en actius interns i externs. L’evolució del context requereix replantejar les característiques i competències per aconseguir un DPA, proposant una actualització basada en els “40 elements fonamentals del desenvolupament” del Search Institute, subratllant la importància de la col·laboració entre adolescents, família, escola i comunitat.

Experimentar un procés migratori té efectes i produeix canvis en l’exercici parental de les famílies llatinoamericanes. En aquest procés influeixen variables individuals, socials y culturals. Aprofundint en el tema, el seu estudi ha pres notorietat l’última dècada i s’ha demostrat que és imprescindible continuar analitzant l’impacte de l’aculturació en l’exercici parental de les famílies migrants llatinoamericanes per tal de dur a terme intervencions eficaces des dels sistemes de protecció social i desenvolupar polítiques socials en pro d’afavorir el benestar d’aquestes famílies.

Gran part de la societat continua associant la identitat sexual amb els genitals, és a dir: s’és nen/noi/home quan es té penis i s’és nena/noia/dona quan es té vulva. Ara bé, la identitat de gènere i la identitat sexual d’una persona van més enllà de l’apreciació dels seus genitals externs. La discriminació, l’exclusió i la violència per motius d’identitat sexual, identitat de gènere i expressió de gènere succeeixen amb freqüència a la nostra societat. El benestar de les persones trans* depèn, en gran mesura, del fet que socialment es comprengui la perspectivad’identitat sexual, d’identitat de gènere i d’expressió de gèneredes d’una visió positiva de la diversitat humana. És necessari el canvi d’un enfocament patologitzador cap a un enfocament de diversitat en l’acompanyament de la infància i l’adolescència trans*

En aquest monogràfic, es presenten algunes recomanacions sobre com cal incorporar de manera estratègica i significativa les tecnologies digitals en l’Educació per a la Ciutadania Global (ECG), que pretén empoderar als estudiants per a que s’involucrin i assumeixin un rol actiu tant local, nacional com globalment, per afrontar i resoldre reptes globals, i així, convertir-se en contribuïdors per un món més just, pacífic, tolerant, inclusiu, segur i sostenible (UNESCO, 2018, p. 6). Hi ha principis claus de l’ECG que coincideixen amb el treball emergent sobre l’Educació per a la Ciutadania Digital (ECD), els quals estan identificats en el present estudi: drets, relacions, responsabilitats, identitat, agència i compromís. Els mestres i els educadors han de ser conscients dels reptes que les tecnologies digitals generen amb l’objectiu d’ajudar els nens, nenes i adolescents a navegar per aquests desafiaments i vèncer-ne els riscos que suposen.

El centre educatiu ha de facilitar la incorporació de la infància i l’adolescència en acolliment i adopció mitjançant un pla personalitzat d’acollida que inclourà una avaluació inicial que guiï l’atenció educativa. Un pla proactiu de protecció enfront de la discriminació seria també recomanable, així com un sistema d’avaluació flexible i mesures disciplinàries en positiu. També resulta essencial una bona comunicació i cooperació amb la família o els responsables del menor i la coordinació amb el servei d’orientació. El procés d’aprenentatge es facilitarà enormement si es dona una vinculació positiva entre el menor i el seu professor o professora, per la qual cosa és imprescindible respondre des de la comprensió, el suport i l’afecte, establint límits clars i ferms de forma predictible i evitant les sancions que puguin ser percebudes com a rebuig.

L’objectiu d’aquest monogràfic és presentar els resultats d’una recerca avaluativa basada en evidències. Aquesta recerca ha tingut dos objectius generals: 1. Valorar l’impacte del programa GENER@T. 2. Identificar criteris de bones pràctiques per al desenvolupament d’accions preventives en violència de gènere en l’adolescència. Al llarg de les pàgines següents, volem donar resposta a les premisses de treball que han guiat la recerca: quins aspectes faciliten o obstaculitzen el desenvolupament del programa?; quina és la tipologia de participants amb la qual el programa és més eficaç?; quin impacte ha tingut el programa?

Els joves que gaudeixen de bona salut mental són més propensos a tenir un rendiment acadèmic més bo i un millor desenvolupament social. Davant l’increment de problemes de salut mental entre adolescents a Catalunya, es presenta l’Enfocament de Resiliència Acadèmica (ERA) com una pràctica estratègica per a centres d’educació secundària que involucra tota la comunitat educativa. La finalitat és ajudar que els joves, especialment els més vulnerables, aconsegueixin obtenir un rendiment acadèmic més òptim, malgrat les circumstàncies en les quals es troben. Les propostes per integrar l’ERA als centres de secundària es basen en la redefinició de les activitats que ja es desenvolupen i en el disseny de noves pràctiques educatives considerant els elements del Marc de Resiliència.

La irrupció d’internet en totes les àrees de la vida quotidiana com a eina de recerca d’informació també s’ha posat de manifest en l’educació parental i familiar. Les famílies utilitzen la xarxa per buscar-hi ajuda en el desenvolupament de les funcions parentals, així com per realitzar accions formatives d’educació parental. La investigació comença a mostrar evidències de com s’han de desenvolupar aquestes pràctiques d’educació parental en línia de manera eficaç i eficient, però queden diversos interrogants per aprofundir: quin tipus d’eina TIC es planteja per desenvolupar els programes i recursos d’educació parental en línia?: quins objectius i característiques tenen els programes i recursos parentals en línia?; quins són els beneficis i les limitacions dels programes i recursos en línia per a les famílies participants?

En aquest monogràfic es planteja aprofundir en els tres interrogants importants que sorgeixen de la confluència de la promoció de la salut mental dels adolescents des de l’enfocament de la resiliència en el context escolar, i de l’ús resilient dels recursos tecnològics i digitals: a) com es pot promocionar la salut mental en els adolescents des de l’enfocament de la resiliència?, b) com es pot promoure la salut mental dels adolescents en els centres educatius? i c) com pot contribuir a la promoció de la salut mental, l’ús de recursos tecnològics i digitals? Per respondre a aquestes qüestions s’ha plantejat una revisió de la literatura amb la finalitat d’exposar l’estat actual de coneixement en un camp o àrea, detectar nous interrogants d’investigació i realitzar orientacions i recomanacions per a la pràctica i les polítiques.

La participació significativa dels adolescents en les institucions és un tema rellevant en les pràctiques educatives, així com en les investigacions pedagògiques actuals. Malgrat que les iniciatives per augmentar aquesta participació estan proliferant als centres educatius, alguns autors les consideren insuficients i aposten per continuar treballant per aconseguir institucions educatives més participatives i potenciadores del corrent de la “veu de l’alumnat”. En aquest sentit, el monogràfic tracta en profunditat: a) quins elements són rellevants en els adolescents per tal que participin activament i significativament en la vida organitzativa de les seves institucions educatives?, b) com han de ser les relacions educatives per facilitar la participació dels adolescents en la gestió i organització dels centres? i c) Quines característiques dels centres educatius potencien la participació social significativa dels adolescents?