Tornar a Teenpods
La resposta que la societat articula davant de les situacions de desemparament familiar són dues mesures: l’acolliment familiar i l’acolliment residencial.
El Teenpod pretén oferir orientacions per a la pràctica educativa sustentades en evidències científiques amb la finalitat de millorar la qualitat de vida i les oportunitats dels i adolescents acollits, ja sigui en acolliment familiar o residencial.
El contingut es dirigeix a professionals de l’educació que es trobin en contacte amb infants i adolescents en acolliment i a altres persones interessades en poder ajudar a millorar la qualitat de vida d’aquests joves.
La experta en la temàtica, la Dra. Núria Fuentes-Peláez, respon a les següents preguntes:
Publicacions
Pel·lícules
Pel·lícula dirigida per Carla Simó, 2017. Tracta el tema de l’acollida d’una nena de sis anys pels seus oncles i com la família afronta els primers mesos de convivència que no seran gens fàcils. Al llarg d’aquest períodes es visualitza el procés d’adaptació i com Frida (la nena de 6 anys) i la seva família acollidora aprenen a acceptar la situació, i a conviure desenvolupant els vincles afectius.
Pel·lícula dirigida per Claude Barras, 2016. El personatge central, “Calabacín”, ingressa en un centre de protecció a la infància. La pel·lícula mostra com des de l’arribada al centre “Calabacín” cerca el seu lloc, tot i l’ambient hostil, es deixa ajudar i aprèn a confiar en una familia d’acollida.
Pel·lícula dirigida per Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne, 2011. Cyril, és abandonat pel seu pare en un centre residencial amb la promesa del que el tornaria a buscar. El nen s’escapa per trobar al seu pare i es troba amb casualitat anv Samantha, que és una perruquera amb la que inicia una relació d’acolliment de caps de setmana (familia col·laboradora).
Amorós, P., y Palacios, J. (Eds.). (2004). Acogimiento familiar. Madrid: Alianza.
Amorós, P., Palacios, J., Fuentes, N., León, E., & Mesas, A. (2003). Familias Canguro. Una experiencia de protección a la infancia. Barcelona: Col·lecció d’Estudis Socials. Fundació La Caixa.
Balsells, M. À., Pastor, C., Amorós, P., Fuentes-Peláez, N., Molina, M. C., Mateos, A., Vaquero, E., Ponce, C., Mateo, M.I., Parra, B., Torralba, J.M., Mundet, A.; Urrea, A., Ciurana, A. Navajas, A., Vázquez, N. (2015). Caminar en familia: Programa de competencias parentales durante el acogimiento y la reunificación familiar. Madrid: Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Centro de publicaciones
Ciurana, A. (2016). El tutor de resiliència al sistema de protecció a la infància. Tesis Doctoral. Barcelona: Universidad de Barcelona
Fernández del Valle, J., y Fuertes, J. (2000). El acogimiento residencial en la protección a la infancia. Madrid: Psicología Pirámide.
Fuentes-Peláez, N. (2010). Infancia en protección y escuela. En Fernández Molina, M. (Coord). Acogimiento y adopción en la escuela. Málaga: Fundación General Universidad de Málaga. Pp. 11-68
Fuentes-Peláez, N., Balsells, M., Fernández, J., Vaquero, E. and Amorós, P. (2016). The social support in kinship foster care: a way to enhance resilience. Child & Family Social Work. doi: 10.1111/cfs.12182. Volume21, Issue 4, 581-590
Fuentes-Peláez, N.; Pastor, C.; Amorós, P. (Coord) (2017). SAFE. Programa de Soporte para Adolescentes Acogidos y Acogidas en Familia Extensa. Barcelona. Madrid: Ministerio de Sanidad Servicios Sociales e Igualdad. Available at: http://www.observatoriodelainfancia.msssi.gob.es/productos/pdf/safe.progsoporteadolescentesacogidos.accesible.pdf
Fuentes-Peláez, N., Amorós, P., Balsells, M.A., Mateos, A., & Violant, V. (2013). The biological family from the perspective of kinship fostered adolescents. Psicothema. Vol. 25, Nº. 3, pp. 349-354. doi: 10.7334/psicothema2013.22
Gilligan, R. (1999). Enhancing the resilience of children and young people public care by mentoring their talents and interests. En Child and Family Social Work, 4, pp 167-196
Gilligan, R. (2001). Promoting Resilience. London: BAAF
Jiménez-Morago, Jesús M.; Carrera, P.; Cortada, N.. (2019). Nens, nenes i adolescents en acolliment i adopció: propostes per a la seva atenció educativa a centres de primària i secundària. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida. https://doi.org/10.21001/monografics.6.2019. Disponible a: https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/68140
Montserrat, C., Llosada, J., Fuentes-Peláez, N. (2020). Child, family and system variables associated to breakdowns in family foster care. Children and Youth Services Review. Vol. 109. https://doi.org/10.1016/j.childyouth.2019.104701
Torralba, J.M. ( 2006). Els infants en els centres de protecció. Estigmatitzats o protegits?. Barcelona: Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Familia. Disponible a: https://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/04_familia_infancia_adolescencia/infants_en_els_centres_residencials_daccio_educativa/infants_centres_residencials_protegits.pdf
Strijker, J., Knorth, E. J., & Knot-Dicksheit, J. (2008). Placement history of foster children: A study of placement history and outcomes in long-term family foster care. ChildWelfare, 87, 107–124.
Butlletins estadístics:
Dirección General de derechos de la infància y la adolescència (2020). Boletín de datos estadísticos de medidas de protección a la infància, n º21. Datos 2018. Madrid: Observatorio de la Infancia Disponible a: https://observatoriodelainfancia.vpsocial.gob.es/productos/pdf/Boletin_Proteccion_21_Accesible.pdf
Direcció General d’Atneció a la Infància i l’Adolescència (2020). INFORME ESTADÍSTIC MENSUAL Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Juliol, 2020. Barcelona: DGAIA. Disponible a: https://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/07infanciaiadolescencia/dades_sistema_proteccio/2020_07_informe_DGAIA.pdf
Fuentes-Peláez, N. (2021). Adolescents en acolliment familiar i residencial. A Balsells, M.A., Vaquero, E. & Fernández-Rodrigo, L. (Coord.) Teenpods. Càtedra Educació i Adolescència Abel Martínez Oliva.
Catedràtica del departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic d’Educació de la Facultat d’Educació de la UB. Des del 2017 coordinadora del grup de recerca GRISIJ. La seva docència està focalitzada en l’acció socioeducativa en la infància, l’adolescència i la família, i actualment imparteix classes al grau d’educació social i al màster d’intervencions socials i educatives de la UB, on també coordina els treballs finals de màster.