Bandura, A. (1973) Aggression: A social learning analysis. Englewood Cliffs, NJ: Prentice Hal.
Berk, L. E. (1999) Desarrollo del niño y el adolescente. Madrid: Prentice-Hall.
Blaya, C., Debarbieux, E. and Molina, B. L. (2007) ‘La violencia hacia las mujeres y hacia otras personas percibidas como distintas a la norma dominante : el caso de los centros educativos’, Revista de Educación, 342(Enero-Abril), pp. 61–81. Available at: http://www.revistaeducacion.mec.es/re342/re342_04.pdf.
Bronfenbrenner, U. (1979) The ecology of human development: Experiments by nature and design, Harvard University Press. Massachusetts: Harvard University Press. Available at: http://www.amazon.com/dp/0674224574.
Díaz-Aguado, M. J., Martínez-Arias, R. and Martín-Babarro, J. (2013) La evolución de la adolescencia española sobre la igualdad y la prevención de la violencia de género. Madrid.
Díaz, M. and Carvajal, M. I. . (coord) (2011) ‘Igualdad y prevención de la violencia de género en la adolescencia’. http://www.migualdad.es/ss/Satellite?blobcol=urldata&blobheader=application%2Fpdf&blobheadername1=Content-disposition&blobheadervalue1=inline&blobkey=id&blobtable=MungoBlobs&blobwhere=1244653130278&ssbinary=true: Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad.
Echeburúa, E. and Fernández-Montalvo, J. (1998) ‘Hombres maltratadores’, in Manual de violencia familiar. Madrid: Siglo XXI, pp. 73–90.
Ferraz, M. (2008) Unidad didáctica 5: Estrategias de prevención desde los contextos educativos y comunitarios. Curso avanzado en prevención de las violencias de género. Santa Cruz de Tenerife: Asociación Contramarea.
González-Ortega, I., Echeburúa, E. and Corral, P. (2008) ‘Variables significativas en las relaciones violentas en parejas jóvenes: una revisión’, Psicología conductual. Revista internacional de psicología clínica y de la salud, 2, pp. 207–225.
Gracia, E. and Musitu, G. (2000) ‘La familia como interacción’, in Psicología social de la familia. Barcelona: Paidós, pp. 95–124.
Jennings, W. G. et al. (2017) ‘Dating and intimate partner violence among young persons ages 15–30: Evidence from a systematic review’, Aggression and Violent Behavior. Elsevier Ltd, 33, pp. 107–125. doi: 10.1016/j.avb.2017.01.007.
Jessor, R. and Jessor, S. L. (1977) ‘The social-psychological framework’, in Problem behavior & psychosocial development: A longitudinal study of youth. New York: Academic Press, pp. 17–42.
De La Rue, L. et al. (2017) ‘A Meta-Analysis of School-Based Interventions Aimed to Prevent or Reduce Violence in Teen Dating Relationships’, Review of Educational Research, 87(1), pp. 7–34. doi: 10.3102/0034654316632061.
De la Villa Moral, M. et al. (2017) ‘Violencia en el noviazgo, dependencia emocional y autoestima en adolescentes y jóvenes españoles’, Revista Iberoamericana de Psicología y Salud, 8(2), pp. 96–107. doi: 10.23923/j.rips.2017.08.009.
Mateos, A. (2011) Necesidades socioeducativas en la adolescencia sobre la violencia de género: propuesta educativa, TDX. TDX. Available at: http://www.tesisenred.net/handle/10803/482088.
Mateos, A. (2013) PROGRAMA GENER@-T. Programa socioeducativo para la prevención de la violencia de género en parejas adolescentes. Pirámide.
Mateos, A. et al. (2014) ‘Necesidades educativas para promover la salud afectiva y sexual en jóvenes en riesgo social’, REIRE, Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 7(2), pp. 14–27. doi: 10.1344/reire2014.7.2722//.
Mateos, A. et al. (2019) GENER @ T . Programa socioeducatiu per a la prevenció de la violència de gènere en parelles adolescents : implementació i avaluació. Lleida: Càtedra Educació i Adolescència.
Mateos, A. et al. (2020) ‘A pilot study on the implementation of the gener@t program’, Revista de Cercetare si Interventie Sociala, 68, pp. 32–52. doi: 10.33788/rcis.68.3.
Mateos, A. (coord)., Garrido, E. and Rodríguez, N. (2014) Violencia: Tolerancia cero. Guía práctica para la prevención de la violencia en secundaria. Barcelona: Fundació ‘la Caixa’.
Matud, M. P. et al. (2002) Psicología del género: implicaciones en la vida cotidiana. Madrid: Biblioteca Nueva.
Muñoz-Rivas, M. J. et al. (2007) ‘Aggression in adolescent dating relationships: Prevalence, justification, and health consequences’, Journal of Adolescent Health. Elsevier, 40(4), pp. 298–304.
Oliva, A. (2007) ‘Desarrollo cerebral y asunción de riesgos durante la adolescencia’, Apuntes de Psicología, 25(3), pp. 239–254.
Oliva, A. et al. (2008) La promoción del desarrollo adolescente. Recursos y estrategias de intervención, Consejería de Salud. Junta de Andalucia.
Oliva, A. et al. (2017) Bienestar y desarrollo positivo adolescente desde una perspectiva de género: Un estudio cualitativo. Madrid: FAD. Available at: https://www.researchgate.net/publication/324889841.
Pertegal, M. A. (2014) Los centros de educación secundaria como promoteres del desarrollo positivo adolescente. Universidad de Sevilla.
Rodríguez, A. et al. (2013) ‘Estrategia educativa sobre promoción en salud sexual y reproductiva para adolescentes y jóvenes universitarios’, Revista Cubana de Salud Publica, 39(1), pp. 161–174.
Rubio-Garay, F. et al. (2015) ‘Factores asociados a la violencia en el noviazgo entre adolescentes: una revisión crítica’, Anuario de Psicología Jurídica, (25), pp. 47–56. Available at: https://ac.els-cdn.com/S1133074015000082/1-s2.0-S1133074015000082-main.pdf?_tid=b8848cd6-e85e-4c8f-9db7-af6c2b8bd270&acdnat=1524469874_21d43c0a37e4a3743056d13f723298da
Ruiz-Jarabo, C. and Blanco, P. (2007) La violencia contra las mujeres. Prevención y detección. Madrid: Díaz de Santos.
Ruiz Repullo, C. (2016) Voces tras los datos. Una mirada cualitativa a la violencia de género en adolescentes. Sevilla: Instituto Andaluz de la Mujer.
Vargas, E. and Barrera, F. (2002) ‘Adolescencia, relaciones románticas y actividad sexual: una revisión’, Revista Colombiana de Psicología, (11), pp. 115–134.
Vézina, J. and Hébert, M. (2007) ‘Risk factors for victimization in romantic relationships of young women: a review of empirical studies and implications for prevention’, Trauma, Violence & Abuse, 8(1), pp. 33–66.
Yela, C. (2003) ‘La otra cara del amor: mitos, paradojas y problemas ’, Encuentros en Psicología Social, 1(2), pp. 263–267.